CURT.DOC

ENTRE FRONTERES

Basant-me en el tema de les fronteres, els 4 curts parlen d'aquest tema però cadascun d'ells hi reflexiona d'una manera molt diferent.

Per exemple en el primer curt 52 per cent, la frontera d'aquesta nena era poder accedir a una escola de ballet per arribar a ser una ballarina professional. Abans de presentar-se a les proves, es passa tot el dia i tota la nit preparant-se i entrenant-se per poder fer totes les proves bé i així poder accedir a aquesta escola que és tant important per a ella. Aquesta noia té una massa corporal del 51,7% i la massa que es necessita és de 52%, per aquestes tres dècimes fer realitat el seu somni.
Aquesta petita història reflecteix molt al què passa en la vida d'avui dia, on moltes persones lluiten per aconseguir els seus somnis i per circumstàncies no ho aconsegueixen.


També és un exemple el segon curt On the line, on un home nord-americà que treballa en la frontera d'EE.UU amb Mèxic troba una parella mexicana amb el seu bebè creuant la frontera il·legalment. Aquesta mare només volia que el seu fill pogués tenir germans, pogués anar a l'escola i pogués tenir un bon futur.
L'home nord-americà intenta aturar-los, però el marit aconsegueix escapar i es queda la dona sola amb el fill en mig del desert. Ella es posa molt nerviosa perquè el nord-americà li està apuntant amb una pistola i intenta escapar. Ell l'única solució que troba per poder aturar-la és disparar-la, i així ho fa.
S'enpenedeix molt del què ha fet, i agafa al bebè per portat-lo a casa seva amb la seva família.

Aquesta mare, encara que no veurà crèixer al seu fill, ha aconseguit creua la frontera per ell i ha aconseguit que aquesta família li doni tot el que ella desitjava per a ell.

CURT.DOC

TETRIS

L'autor d'aquest article ens vol demostrar que aquest simple joc del Tetris és molt semblant a les matemàtiques ja que cada vegada els nivels són més difícils, tenim més coses per assimilar i això ens crea una sensació d'agotament.

Quan en les matemàtiques passem d'un nivell a un altre més superior, sense haver assimilat bé els problemes, les equacions o qualsevol operació matemàtica, el que haurien de fer és ajudar-nos a entendre el que no entenem bé i així quan passem a un nivell superior podrem analitzar bé aquest problemes, perquè si ens ensenyen una cosa i no la entenem i després ens ensenyan una altra més difícil, si no hem sigut capaços d'entendre la primera tampoc serem capaços d'entendre la segona.
I això mateix passa en el Tetris, si hem deixat forats en un nivell bàsic i no hem sigut capaços de resoldrel's tampoc serem capaços d'analitzar-los quan les peces baixin més depressa en un nivell més difícil.

Jo crec que aquest home té raó, perquè avegades les persones que es dediquen a l'ensenyament no tenen gaire paciència, i si veuen que el que ha explicat no ho enten's et diuen que t'espavilis, que ella ja ho ha explicat mil cops i no ho tornarà a repetir; i aquí comença quan els alumnes suspenen.

Però també entenc als professors, perquè si un alumne no entén una cosa, el professor li explica totes les vegades que faci falta, però tampoc s'ha de quedar tot un curs estancant amb la mateixa cosa perquè ell ha de seguir amb el temari i així els altres alumnes puguin aprendre coses noves.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

BIOGRAFIA

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), és conegut com un poeta d’ Avantguarda, però també va ser redactor d’articles de crítica social. Va morir de tuberculosi als 30 anys deixant una obra que no va ser molt coneguda fins que van passar unes dècades.

Després de la seva mort, la seva figura va començar a ser coneguda gràcies a autors de la Nova Cançó, que van posar música a alguns dels seus poemes. Es considerat un escriptor clau del segle XX, i durant molts anys, un dels llibres més coneguts que va escriure ha estat una lectura obligatòria en l’ensenyament secundari de Catalunya.

Avantguardisme i acadèmia

En els seus primers llibres hi ha cal·ligrames i parla del futurisme, ja que va estar influït per Apollinaire (cal·ligrames) i per Marinetti (futurisme).

Va començar sent un poeta avantguardista, fent cal·ligrames, i finalment va derivar cap a formes clàssiques.

Temes

Va començar a escriure a partir de la seva realitat quotidiana i de novetats que li arribaven de la premsa o de cartes. Per què li sortís una poesia ben feta, a aquests elements li aplicava la sensibilitat i la passió, i destacava tots els detalls per què així fos una poesia única i especial.

Els temes que més destaquen en les seves poesies són l’amor i l’erotisme, i és un dels poetes que ha tractat aquests temes d’una manera molt neta, per això el llibre El poema de La rosa als llavis va ser qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea.

Perquè has vingut

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

Aquest és un poema que té 11 versos, però els versos 2, 3 i 4, i els versos 10 i 11 conten com un de sol perquè estan posats de manera intercalada:

* i han dit llur joia

envejosa
a les roses...

*... diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

En aquest poema predomina el jo poètic. L’autor li està parlant a aquesta noia que sembla ser tan maca, que fins i tot les roses, que són les flors més boniques que hi ha, li tenen enveja de la dulçura que despren amb el seu pas. I d’aquesta manera enamora a tot el que passa pel seu costat.

De les figures retòriques que hi ha, he trobat una personificación en els versos 2, 3 i 4, perquè els lilàs no poden parlar i les roses no poden tenir enveja ja que no tenen sentiments. En el vers 7 hi ha una exageració perquè diu: De tant que és jove enamora el seu pas.

Dóna’m la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Aquest és un poema de 5 estofes amb 4 versos a cadascun. Encara que en algunes estrofes hi hagi 5 versos, conten com si fossin 4.

L’autor fa ús del jo poètic, però al parlar també incorpora a aquesta noia, és a dir, que parla en primera persona del plural.
El que li està dient l’autor a la seva amant és que el mar és un lloc tranquil i amb intimitat, on els únics objectes que els poden mirar són les barques que hi ha en la sorra o en el mar, però que no s’ha de preocupar perquè aquestes barques miren endavant buscant noves rutes, i poc a poc se’n van allunyant. Per això l’autor decideix portar-la a aquest lloc tan romàntic, perquè així ningú els descobrirà i podran seguir amb aquest amor.

Tota la segona estrofa és una personificació, ja que les barques no poden mirar als amants, ni poden mirar noves rutes.

- En aquest dos poemes, l’autor explica les somnis que tenia sobre estimar a tantes dones alhora, però al estar casat i tenir dues filles només ho podia interpretar escrivint poemes com aquests dos.

PLASTIFICATS

El plàstic, un dels materials que s’ha fet imprescindible i omnipresent, però a la vegada s’ha convertit en un dels problemes per al medi ambient i per a la salut.

El director austríac Werner Boote va afirmar que en els últims 10 anys s’ha comprovat que onze de les 100.000 substàncies que conté el plàstic no són analitzades, i amb això cada vegada augmenten les al·lèrgies, els riscos de càncer i els problemes endocrins. Però com encara no tenim gaire informació, les industries diuen que no podem comprovar que aquestes substancies són perilloses, per tant es pot seguir produint.

El plàstic s’ha convertit en el material dels materials. Però el problema no és el plàstic, sinó l’excés i les substàncies perilloses que s’usen .

És un material que va ser creat de nitrat de cel·lulosa, va ser el primer sintètic que va fer possible l’electrificació del món, la proliferació de telèfons, ràdios, càmera, ... Fabricat amb derivats del petroli, va anar edificant un món nou i modern; vaixelles de cuina, els tupperware, el PVC, ...

Però, que passa amb les ampolles o bosses que van a parar al mar?
Un envàs de iogurt que només té el seu contingut un parell de setmanes, necessita 500 anys per degradar-se.
A partir d’aquesta qüestió una família d’ Àustria va intentar viure sense tenir plàstic en les seves vides, primer renunciant a envasos, després a joguets, a electrodomèstics, però el plàstic està recent a la vida que és gairebé impossible renunciar a ell.

Necessitem el plàstic perquè requereix menys energia que una altres materials en fabricació i transport. Pot ser és el material del segle XXI, però s’ha de buscar la manera de no fabricar-lo excessivament i eliminar els hàbits de malbaratament.

Más del 30% de los pacientes de urgencias están mal medicados

LECTURA

1. Recoge el nombre de la institución que ha realizado el informe del que se hace eco la noticia.
- La Universidad de Granada.

2. Define los siguientes conceptos: lipotimia, hipertensión, tabaquismo, automedicación y prospecto.
- Lipotimia: Síndrome que es sol percebre com una sensació de mareig.
- Hipertensió: augment de la pressió sanguínia dins de les artèries.
- Automedicació: Medicar-se sense consell mèdic.
- Prospecte: informació escrita dirigida al consumidor o usuari.


3. Cita el nombre y el cargo de todos los especialistas que nombra el texto.
- Albert Jovell: presidente del Foro Español de Pacientes.
- Paloma Fajardo: doctora en farmacia i investigadora en la Universitat de Granada.
- José Martínez Olmos: secretari general de sanitat.
- Leire Pajín.

ANALITZA

4. ¿Cuál es la causa principal por la que se acude a las urgencias hospitalarias según el informe?
- Problemes provocats per la medicació que prenen els pacients.


5. ¿Qué hospitales han sido investigados?
- El Clinic de Barcelona, el Gregorio Marañón de Madrid y el Virgen del Rocío de Sevilla, entre d'altres.


6. ¿Qué factores incrementan los riesgos adversos de la medicación en los pacientes?
- El fet de no seguir a peu de lletra el que recepta el metge. Un altre factor és l'edat ja que moltes persones de la tercera edat no són capaces de llegir el prospecte, i si ho fan molts no ho entenen.


7. Explica con ejemplos del texto cada uno de estos factores.
- Per exemple un pacient que des de fa més d'un any no s'està prenen el medicament moderadament.


8. ¿Cuántas muertes al año provocan dichos efectos?
- Entre 15.000 i 20.000 morts a l'any segons els estudis mèdics.


9. Indica qué gasto supone a la sanidad pública.
- Suposa milions d'euros a la sanitat pública i 130 euros per pacient.


10. Señala qué explicación se da a lo que se denomina falta de “educación sanitaria”.
- Que la gent no pregunta per què serveixen els medicaments que els recepten, ni tampoc els hi explica ningú.


11. ¿Qué son los enfermos polimedicados y qué riesgos tienen?
- Són aquells que prenen més de 5 medicaments a la vegada. Són els que tenen més possibilitats de patir una reacció adversa.


12. Detalla qué medidas se proponen para evitar todos estos riesgos.
- Que els propis farmacèutics intentin explicar als pacients la importància de l'ordre del tractament.



COMENTARIO DE FUENTES

13. Observa el gráfico de los hospitales donde se ha realizado el estudio y explica qué es lo que se refleja en él.
- Indica els hospitals que han evitat tots aquests problemes provocats pels medicaments i els medicaments que més problemes han causat.



14. Señala cuáles son los medicamentos que más problemas causaron en los pacientes y para qué tipo de enfermedades se recetaron.
- Sistema nerviós, Sistema cardiovascular i Sistema respiratori.


Marina Molina Fajardo i Marta Ruiz Rodriguez.

TWIRLING

Un esport diferent

El Twirling és un esport no gaire conegut ja que encara no és olímpic perquè només el practiquen determinats països.

És un esport que prové de diferents branques: de les majorettes, de la dança i de la gimnàstica rítmica. A partir d'aquí s'han de fer coreografies individuals, per parelles, equips i grups que han de tenir una estructura on hi surtin totes aquestes branques i on hi surti sobretot el bastó metàl·lic de les majorettes, ja que aquest material és imprescindible per poder fer aquest esport.

Per poder competir en el campionat més important, que és el Campionat del Món, primer totes les comunitats autònomes dels diferents països han de competir entre elles per que les atletes es classifiquin al campionat d'Espanya, en aquest cas. En aquest campionat, les atletes que quedin en els tres primers llocs en la modalitat individual i per parelles seran les que competiran en el Campionat del Món. A més, hi ha uns tècnins que elegeixen a 12 atletes per poder formar un equip de selecció i poder competir al Mundial representant al nostre país.
Aquestes atletes han d'entrenar el doble perquè a més d'entrenar els seus exercicis del seu club, han d'entrenar amb la Selecció Espanyola i poder recórrer tot el món per poder ser campiones.

Jo personalment Faig aquest esport des de fa 9 anys, i 6 que estic competin com a Selecció Espanyola. Només puc dir que és una de les coses que més m'agrada fer i que gràcies a aquest esport he pogut viatjar a 7 països diferents, encara que quasi tots els dies de viatge estem entrenant i preparant-nos per a la competició, he pogut veure les diferents maneres de viure i el comportament dels habitants d'aquest països.
Amb aquest esport he aconseguit ser la primera noia espanyola semifinalista en un mundial, quedant en 17ena posició, la pirmera finalista en un Campionat d'Europa, quedant en 9ena posició en la modalitat individual i 5ena del món amb l'equip de selecció.

Es podria dir que el Twirling és la meva vida.