El plàstic, un dels materials que s’ha fet imprescindible i omnipresent, però a la vegada s’ha convertit en un dels problemes per al medi ambient i per a la salut.
El director austríac Werner Boote va afirmar que en els últims 10 anys s’ha comprovat que onze de les 100.000 substàncies que conté el plàstic no són analitzades, i amb això cada vegada augmenten les al·lèrgies, els riscos de càncer i els problemes endocrins. Però com encara no tenim gaire informació, les industries diuen que no podem comprovar que aquestes substancies són perilloses, per tant es pot seguir produint.
El plàstic s’ha convertit en el material dels materials. Però el problema no és el plàstic, sinó l’excés i les substàncies perilloses que s’usen .
És un material que va ser creat de nitrat de cel·lulosa, va ser el primer sintètic que va fer possible l’electrificació del món, la proliferació de telèfons, ràdios, càmera, ... Fabricat amb derivats del petroli, va anar edificant un món nou i modern; vaixelles de cuina, els tupperware, el PVC, ...
Però, que passa amb les ampolles o bosses que van a parar al mar?
Un envàs de iogurt que només té el seu contingut un parell de setmanes, necessita 500 anys per degradar-se.
A partir d’aquesta qüestió una família d’ Àustria va intentar viure sense tenir plàstic en les seves vides, primer renunciant a envasos, després a joguets, a electrodomèstics, però el plàstic està recent a la vida que és gairebé impossible renunciar a ell.
Necessitem el plàstic perquè requereix menys energia que una altres materials en fabricació i transport. Pot ser és el material del segle XXI, però s’ha de buscar la manera de no fabricar-lo excessivament i eliminar els hàbits de malbaratament.
